domingo, 17 de enero de 2016

Activitat "Decorar la classe"

Bona vesprada.

A aquesta entrada explique una possible activitat perquè els xiquets practiquen els continguts de mesura, de manera que adquirisquen un aprenentatge significatiu, ja que ells van a ser els protagonistes en el treball.

El joc es diu "Decorar la classe". A cada grup li donaré una revista amb mobles i les seues mesures.

Es tracta que els alumnes, per grups, mesuren espais on es podrien situar els mobles. També donaré objectes indicant els seus pesos i el pes que suporten els mobles, de manera que els alumnes trien objectes decoratius que podrien posar-se sense trencar els mobles. Abans de finalitzar la classe s'exposa el treball de cada grup per a saber com han decorat la classe.

D'aquesta forma, els alumnes han d'anar mesurant cada racó de l'aula, utilitzant els instruments més adequats, per a saber què mobles podrien situar. Així mateix, han de seleccionar els objectes decoratius que més els agraden, però sempre respectant el pes màxim que és capaç de suportar cadascun dels mobles que han triat prèviament.


Els diners

A aquesta entrada us parle d'un contingut que també es treballa en el bloc de mesura als col·legis. Es tracta dels diners.

Espanya forma part de la UE i comparteix moneda amb alguns dels països membre. Dins dels diners en circulació, distingim entre monedes i bitllets:


1. MONEDES

La principal unitat monetària que s'utilitza a Espanya és l'Euro.

Hi ha monedes de diferent valor:

  • 2 euros
  • 1 euro
  • 50 cèntims
  • 20 cèntims
  • 10 cèntims
  • 5 cèntims
  • 2 cèntims
  • 1 cèntim
L'euro es compon de cèntims: 1 euro = 100 cèntims.

Vegem algunes equivalències

1 moneda de 2 euros = 2 monedes d'1 euro
1 moneda d'1 euro = 2 monedes de 50 cèntims
1 moneda d'1 euro = 5 monedes de 20 cèntims
1 moneda d'1 euro = 10 monedes de 10 cèntims
1 moneda d'1 euro = 20 monedes de 5 cèntims
1 moneda d'1 euro = 50 monedes de 2 cèntims
1 moneda d'1 euro = 100 monedes d'1 cèntim

Si tenim euros i volem convertir-los a cèntims hem de multiplicar per 100.

2. BITLLETS

Hi ha bitllets de diferent import:

  • 500 euros
  • 200 euros
  • 100 euros
  • 50 euros
  • 20 euros
  • 10 euros
  • 5 euros
Vegem algunes equivalències

1 bitllet de 500 euros = 2 bitllets de 200 + un bitllet de 100

1 bitllet de 500 euros = 5 bitllets de 100 (100 * 5 = 500)
1 bitllet de 200 euros = 2 bitllets de 100 (100 * 2 = 200)
1 bitllet de 100 euros = 5 bitllets de 20 (20 * 5 = 100)
1 bitllet de 100 euros = 10 bitllets de 10 (10 * 10 = 100)
1 bitllet de 50 euros = 5 bitllets de 10 (10 * 5 = 50)
1 bitllet de 50 euros = 10 bitllets de 5 (5 * 10 = 50)
1 bitllet de 20 euros = 2 bitllets de 10 (10 * 2 = 20)
1 bitllet de 20 euros = 4 bitllets de 5 (5 * 4 = 20)
1 bitllet de 10 euros = 2 bitllets de 5 (5 * 2 = 10)



“Euros and cents” © Donald Townsend sota Llicència CreativeCommons BY-NC-SA 2.0 (2016)

Instruments de mesura III

A aquesta entrada descric els principals instruments de mesura de la massa i del temps.

Instruments utilitzats per al mesurament de la massa:

BÀSCULA:instrument de mesurament de pes mitjançant pressió sobre una base fixa. 

BALANÇA: instrument de mesurament de pes el qual es basa en contrapesos per a mesurar i els elements a mesurar i de contrapès van en l'aire.


Scales” © MAURO CATEB sota Llicència CreativeCommons  BY 2.0 (2016)


Instruments utilitzats per al mesurament del temps:

CALENDARI: consisteix en un element creat amb el propòsit de portar una comptabilització del temps. La major part d'aquests es diuen calendaris solars. Açò és perquè prenen com a referència el període emprat per la terra per a fer un volt al voltant del sol. Serveix per a mesurar els dies i els mesos d'un any.

RELLOTGE: el terme es refereix a l'element capaç de mesurar el temps, a través de la divisió del mateix en hores, minuts i segons.

CRONÒMETRE: és un element situat dins de les categories dels rellotges l'objectiu dels quals consisteix en el mesurament de fraccions mínimes de temps.


“Time is an Illusion” © ozz13x sota Llicència CreativeCommons BY 2.0 (2016)

Instruments de mesura II

Ací nomene els diferents instruments de mesura de volum i capacitat, utilitzats especialment als laboratoris.

Instruments utilitzats per al mesurament de volums i capacitats:

PROVETA: És un instrument molt utilitzat al laboratori per a mesurar el volum dels líquids, vénen amb capacitat per a diferents volums i graduades en centímetres cúbics o mil·límetres.
A l'hora de mesurar el volum d'un líquid s'ha d'escollir la proveta adequada, tenint en compte que el seu volum màxim siga suficient  i que les divisions de la seua escala permeten dur a terme la mesura amb exactitud. També és usada per a determinar volums de cossos irregulars. 

BURETA: És un instrument indicat especialment per a transvasar determinats volums de líquids. Pot tenir una clau de tancament i està graduada en mil·lilitres (ml).

PIPETA: S'utilitza per a mesurar líquids. Aquests passen a la pipeta per succió. La succió s'ha de realitzar amb una pera de goma, mai amb la boca. 

VAS DE PRECIPITATS:  Amb el vas de precipitats podem mesurar volums, doncs vénen graduats en mil·lilitres i els hi ha de diferent capacitat.



“Probetas” © @ctuamos sota Llicència CreativeCommons BY-NC-SA 2.0 (2016)

Instruments de mesura I

Hola a tots i a totes. A aquesta entrada i a les següents parlaré sobre els instruments de mesura més importants. En primer lloc, us explique els tipus d'instruments de mesura de longitud:

Instruments utilitzats per al mesurament de longitud:

CINTA MÈTRICA: a través de la mateixa és possible el mesurament d'una superfície determinada. Es basa en una cinta graduada i de gran maleabilitat, la qual cosa permet mesurar àrees formades per corbes. 
Tenen longituds d'un, dos, cinc o deu metres etc.

CALIBRADOR: aquest instrument s'usa amb la finalitat de mesurar extensions d'aquells elements de grandària reduïda. Atorga la possibilitat d'apreciar tant centímetres com a unitats mil·limètriques.

REGLA GRADUADA: aquest instrument de forma rectangular i plana, format per una escala de graduació dividida en una determinada unitat de longitud, permet el mesurament de longituds. Aquest instrument és molt utilitzat pels xiquets a l' escola.




“058:365 Metric tape” © Gonzalo Andrés sota Llicència CreativeCommons BY-NC-SA 2.0 (2016)





Mesures de temps

Són moltes les unitats de temps que es poden utilitzar. Distingim entre períodes de temps amb durada fins a 1 dia i períodes majors.

1.- Períodes fins a un dia

  • El dia té 24 hores.
  • 1 hora (h) té 60 minuts (min).
  • 1 quart d'hora: 15 minuts.
  • Mitja hora: 30 minuts.
  • 3 quartes d'hora: 45 minuts.
  • 1 minut té 60 segons (s).

2.- Períodes superiors al dia.

Per a períodes superiors al dia s'utilitzen les següents unitats de mesura:

  • 1 setmana són 7 dies.
  • 1 quinzena són 15 dies.
  • 1 mes són 30 / 31 dies (febrer té 28 dies, i cada 4 anys té 29 dies).
  • 1 any té 12 mesos / 365 dies (cada 4 anys té un dia més al febrer, amb el que són 366 dies; se li crida any de traspàs).
  • L'any també es conforma de 4 trimestres (cada trimestre són 3 mesos).
  • 1 lustre són 5 anys.
  • 1 dècada són 10 anys.
  • 1 segle són 100 anys.
  • 1 mil·lenni són 1.000 anys.

3.- Com passar d'unitats majors a unitats menors i viceversa?

Ens anem a centrar en les hores, minuts i segons:


Per a passar d'unitats majors a  menors cal multiplicar per sisanta de hores a minuts i de minuts a segons. Per a passar d'unitats menors a majors cal dividir per sisanta de segons a minuts i de minuts a hores.

Mesures de massa

La unitat bàsica de pes és el gram (g).

1.- Unitats menors

Per a pesos molt xicotets (dosis de medicina, fórmules químiques, …) s'utilitzen unitats menors que el gram:

  • Decígram (dg)
  • Centígram (cg)
  • Mil·ligram (mg)
La relació entre elles és:

1 decígram = 10 centígrams
1 decígram = 100 mil·ligrams
1 centígram = 10 mil·ligrams

La relació amb el gram és:

1 gram = 10 decígrams
1 gram = 100 centígrams
1 gram = 1.000 mil·ligrams

2.- Unitats majors

També hi ha unitats de mesures majors que el gram, que s'utilitzen per a mesurar el pes d'objectes majors (el pes d'una persona, d'un sac de ciment, d'una roca, …).

  • Quilogram (kg)
  • Hectogram (hg)
  • Decagram (dag)
La relació entre elles:

1 quilogram = 10 hectograms
1 quilogram = 100 decagrams
1 quilogram = 1.000 grams
1 hectogram = 10 decagrams
1 quilogram = 100 grams
1 decagram = 10 grams


Per a grans pesos (el pes d'un autobús, la càrrega d'un vaixell, …) s'utilitza una altra unitat de pes major: la tona (t).

1 tona = 1.000 quilograms

Per tant, per a passar de tones a quilograms cal multiplicar per 1.000.

3.- Com passar d'unitats majors a unitats menors?

Per a passar d'unitats majors a unitats menors cal multiplicar per 10 per cada nivell que descendim.

4.- Com passar d'unitats menors a unitats majors?

Per a passar d'unitats menors a unitats majors cal dividir per 10 per cada nivell que pugem.